RESUM
La planificació del transport i l’elaboració de polítiques s’enfronten cada vegada més a problemes complexos. L’era de la planificació en condicions greenfield s’han acabat, i les noves polítiques s’han d’implementar dins d’una societat complexa i dinàmica, navegant entre reptes que van des del canvi climàtic fins a canvis tecnològics ràpids, sovint amb demandes contradictòries del sector. Malgrat l’extensa literatura sobre temes individuals de política, al camp li manca un marc integrat per al procés de disseny de polítiques, cosa que condueix a intervencions vulnerables al fracàs o a riscos passats per alt.
Aquesta tesi doctoral aborda el repte de dissenyar polítiques en el transport més robustes des de múltiples perspectives. La recerca duta a terme té com a objectiu proporcionar el fonament per a un enfocament més sistèmic. Un marc així aborda l’elaboració de polítiques des d’un nivell més estratègic, amb l’objectiu de guiar cap a polítiques més robustes abordant sistemàticament mecanismes de fallida comuns, i transferint coneixement de polítiques entre diferents intervencions i escenaris, tot i ser sensible a contextos específics.
Per fer-ho, es proposa una anàlisi de polítiques de baix a dalt, construint una taxonomia de clústers de polítiques del transport a partir de la combinació de dominis d’elaboració de polítiques de transport (característiques del sistema de transport) i instruments. A continuació, es deriva a partir de múltiples fonts d’informació un Marc de Mecanismes de Fallada de la Política de Transport, i serveix com a eina de diagnòstic per identificar les causes arrel de la vulnerabilitat de les polítiques.
Després d’això, seguint un enfocament inductiu, l’aplicació del marc a quatre estudis sintetitza les troballes contra els mecanismes de fallada i condueix a la contribució principal d’aquest treball: un conjunt de principis pel disseny de polítiques en dos nivells. Aquests són un conjunt de principis fonamentals dels estudis de cas, i a partir d’això la tesi realitza una síntesi posterior per derivar principis d’ordre superior i generals. Aquests revelen patrons recurrents més generals i ocults a través de múltiples i variats escenaris, que poden ajudar a testar el disseny de polítiques per millorar-ne la robustesa.
Els estudis de cas realitzats per fer-ho giren al voltant d’un impost d’e-commerce al consumidor, la innovació tecnològica per a l’automatització de terminals de contenidors, les superilles, i la descarbonització del transport de mercaderies per carretera. Finalment, la tesi proposa un nou enfocament per moure la discussió de la resolució de problemes ad hoc cap a una disciplina sistèmica de la ciència del disseny de polítiques, on tant un enfocament sistemàtic del disseny com la generalització de principis per garantir la robustesa es puguin incorporar en una nova manera d’elaborar polítiques.
Director de tesi: Dr Sergi Saurí
DOCTORAND
Mr és enginyer civil especialitzat en transport i planificació urbana per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És investigador a la Unitat d’Innovació en Transport del CIMNE (CENIT), on les seves àrees d’especialització són la modelització, la demanda de transport i l’economia del transport. Actualment és doctorand en Enginyeria Civil a la UPC i està cursant un màster en Investigació Econòmica a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). També és professor ajudant d’Economia Marítima al Tecnocampus de Mataró, a Catalunya (UPF). En l’àmbit de la modelització del transport, ha contribuït a l’actualització del model de demanda de transport de Catalunya (Departament de Territori), ha desenvolupat models de mobilitat per al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) d’Ankara, Turquia, incloent-hi un model basat en activitats (ABM), i ha actualitzat un model de mercaderies per a l’Argentina (CAF). En termes d’economia del transport, ha treballat en l’anàlisi dels estats financers i el model financer de les concessions d’autopistes (MITMA) i de les àrees de servei, així com en models financers per a la implementació d’autobusos elèctrics a Costa Rica (Banc Mundial), l’avaluació de l’impacte d’un impost sobre els lliuraments del comerç electrònic (ATM) i la definició d’ajuts econòmics per a la digitalització d’empreses de transport per carretera (de passatgers i mercaderies, per al MITMA). Entre altres projectes destacats es troben l’estudi sobre el possible impacte futur del 5G als ports i el desenvolupament de la política marítima nacional de Trinitat i Tobago (Govern de la República de Trinitat i Tobago). Pel que fa a l’electromobilitat, ha participat en la definició de models de negoci i financers per a la implementació massiva d’autobusos elèctrics a San José, Costa Rica (Banc Mundial), i en la priorització d’e-busos per a Fiji (GGGI). És autor dels articles científics (SCI) “Application of a Tax to e-commerce delivery in Barcelona.”; “Lessons from Reality on Automated Container Terminals: What Can Be Expected from Future Technological Developments?” i coautor d’“Analysis of superblocks during the transition phase from traditional vehicles to a fully automated vehicle environment: A case-study of Barcelona City”.